La història de la meva família materna està plena de silencis. Però no sempre de silencis muts. Hi ha silencis plens de paraules, de mirades o de música. Silencis que han marcat la manera de relacionar-me amb la meva mare i que, des de que tinc memòria, han creat en mi la necessitat d’entendre’ls.

Els meus avis van morir molt abans de que jo nasqués. Quan la meva mare i la meva tieta tenien tres anys va morir ell, a Colòmbia. La meva àvia va tornar a Barcelona, la seva terra i, quan les seves filles en tenien disset, va morir. Les dues germanes, bessones, van quedar orfes abans de ser majors d’edat i van començar a construir una vida on només es tenien l’una a l’altra.

«La Unión» neix de la necessitat d’explorar la memòria familiar a través d’entendre com ens marca la nostra herència i com cadascú troba el seu lloc en una família.